Les trampes argumentals de Jaume Asens

Quan el teu relat no coincideix amb la realitat és habitual distorsionar la realitat perquè el teu relat tingui coherència. És més, quan el teu relat no té fonaments contra el teu adversari és habitual distorsionar el relat de l’adversari per bastir de coherència el teu. Això és el que fa en Jaume Asens a un article publicat a l’ARA Opinió per intentar desmuntar l’argumentari independentista d’en Gabriel Rufián.

L’article fa una deformació del relat independentista per, a partir d’aquesta distorsió del relat, cercar les incoherències. La realitat és que sense aquesta deformació, els arguments esgrimits per Asens queden sense fonament. Procedeixo doncs a desmuntar la deformació que aplica a l’article.

Comença amb una apel·lació a la neutralitat a través d’una sèrie d’afirmacions que pretenen fer caure al lector en aquesta imatge abans de començar el relat amb la fal·làcia de l’afirmació conseqüent:

intro

“Si tant espanyolistes (PP-C’s i PSC) com independentistes (“a casa”-CDC-i ara l’esquerra indepe) ens ataquen, no podem ser ni una cosa ni l’altre i com ens ataquen, som els que estem al mig”. La sèrie d’afirmacions són una introducció que pretén que el lector tingui la falsa imatge de neutralitat, de visió no parcial entre els extrems, però que és falsa, perquè només es pot induir a través de la fal·làcia de l’afirmació conseqüent.

Seguidament fa un fals relat de l’independentisme (curiós que els que primer sempre apel·len a aquesta falsa neutralitat amb la mateixa fal·làcia després només ataquin l’independentisme, no és el primer cop que ho veiem). Introdueix:

“En realitat, aquesta forma de veure les coses no és nova. Se sosté en una sèrie d’arguments recurrents.”

I aquí comença la deformació del relat de l’adversari, en Asens argumenta (1):

“Un és que l’Estat és irreformable i no es pot esperar res de bo dels espanyols.”

La realitat és que no s’argumenta que l’Estat sigui irreformable, s’argumenta que l’Estat ja es reforma, però en sentit contrari a les aspiracions dels catalans. Ja que els catalans prefereixen més descentralització i un sentit plurinacional de l’Estat i la majoria d’espanyols seguir com ara o centralitzar (+70% segons el CIS) i amb un sentit d’Estat uni-nacional, que fins i tot el PSOE hi coincideix.

Quan argumenta: “No es pot esperar res de bo dels espanyols”. Fa una interpretació perversa, dels espanyols no es pot esperar una interpretació d’Espanya com Estat plurinacional i federal descentralitzat que reconegui la sobirania de les diferents nacions que el componen perquè és la realitat latent, a les enquestes i al sentit del vot dels espanyols i per això molts federalistes es van fer independentistes. Però no perquè no es pugui esperar res de bo, ja que el seu projecte d’Espanya més centralitzada i uni-nacional és legítim, simplement no s’espera res que convergeixi amb les aspiracions dels catalans, hi ha aspiracions divergents, sense fer cap categorització de quines són bones i quines són dolentes.

Seguidament argumenta (2):

“En certes ocasions, es vincula la cultura espanyola a una essència intrínsecament autoritària. Hi ha un to de superioritat nacional en aquesta actitud.”

Quan la realitat és que a qui es vincula la cultura autoritària és a l’Estat i a la elit dominant, no a la cultura espanyola o als espanyols. No podem oblidar que entre les estructures de l’Estat franquista no va existir cap purga, que l’Estat espanyol és la conseqüència històrica del domini d’un senyors feudals, d’uns monarques imperials i de les dictadures autoritàries més recents. I que l’Estat espanyol és de concepció autoritària ho demostra cada dia que nega el dret a decidir dels catalans o imposa polítiques contraries a les majoritàries i consensuades a Catalunya. També ho veiem en una forma de parlar que tenen les elits a l’Estat espanyol quan donen a entendre que els drets individuals no són naturals, sinó que són concessions del poder:

Quan diuen que no hi ha democràcia sense llei, el que estan dient és que la democràcia no és un dret natural, que existeix perquè el poder ho permet. Quan diuen que la indissoluble unitat d’Espanya està per damunt de tot, estan dient que el territori és propietat de l’Estat i no de ciutadans lliures amb dret a decidir, i que si hi vivim és perquè ens ho permeten. Quan diuen que fora de la Constitució hi ha el caos, sense llei, el que estan dient és que els drets que tenim són donats pel poder, no naturals.

És a dir, aquesta concepció constant de que els drets fonamentals són una concessió del poder, il·lustra no només la cultura autoritària de l’Estat, sinó també com va ser el període de la transició. On qualsevol llibertat i dret en aquest règim és una concessió del poder, poder que no recau en ciutadans lliures, sinó en un Estat encara autoritari. L’Estat espanyol no és un Estat format per pobles fraternals que lliurement s’han federat, és la consecució històrica d’un Estat dominant i dominador de pobles i aquesta evidència no suposa cap superioritat moral catalana.

De fet, la superioritat moral jo sí la trobo en la frase: “no es pot esperar res de bo dels espanyols.” I “A l’Espanya vella, uniforme, caciquil i poruga de sempre se n’hi enfronta una de nova i més jove, laïcista, indignada i plurinacional”. Ja que consideres que una Espanya (la teva concepció d’Espanya) és millor que la dels altres. I que esperar alguna cosa bona dels espanyols és que ells acceptin la teva concepció d’Espanya i no la que avui majoritàriament triomfa (més centralista i uni-nacional). Això és superioritat moral. Els espanyols també tenen dret a decidir i si no ens agrada l’Estat que volen els espanyols o ens adaptem o marxem. Però no podem partir de la idea (amb superioritat moral) que l’Espanya que ens agrada als catalans és millor i s’ha d’acabar imposant encara que els espanyols no vulguin i encara que haguem de forçar al PSOE.

Seguidament en Asens argumenta (3):

“Una altra és concebre la reivindicació del referèndum com una pantalla ja superada del procés. I qui diu el contrari, enganya.”

Quan la realitat és que en cap cas s’ha abandonat el referèndum. És una pantalla passada el haver de demanar sempre a unes autoritats que sempre diuen que no. Però la reivindicació hi és i en cas que les autoritats espanyoles es dignessin a escoltar als catalanes, els independentistes negociarien un referèndum d’independència.

I per acabar argumenta que (4):

“Per acabar, resulta estesa la creença de l’autosuficiència. Que la independència es pot assolir sense necessitat d’aliances fortes a la resta de l’Estat.”

Ja ens agradaria, senyor Asens tenir aliances a l’Estat, però la realitat és que Podemos no és cap aliat del dret a l’autodeterminació. Si és favorable al referèndum és perquè o (1) pensa que mai es farà, perquè no tindrà mai majoria suficient per imposar-lo o (2) que si aconseguís fer-lo els catalans votarien que no. Quin aliat podem esperar de qui diu que Catalunya no pot fer una Declaració d’independència. Dir que defenses la sobirania de Catalunya però subordinada a les dinàmiques i (falses) aliances a l’Estat espanyol no és defensar cap sobirania. És defensar una trampa, una ratonera, un carreró sense cap sortida a la independència.

Per què deforma Jaume Asens els discurs independentista?

Perquè sinó l’argumentari que esgrimeix a continuació no tindria sentit, ni base, ni fonament.

L’argument de l’Asens parteix de l’optimisme de canvis a Espanya:

En primer lloc, és falsa la idea que “a Espanya no es pot moure res”. Hi estan passant coses inimaginables fa un temps.

Argument totalment construït des de la seva superioritat moral que es podria resumir en: Espanya s’està tornant bona (perquè compra la meva concepció nacional).

Ara bé, malgrat aquesta superioritat moral, argumentar que el règim espanyol està en crisi perquè PP i PSOE només sumen el 50% i obviar que existeix C’s i és règim em sembla agosarat. I després el fet de donar per suposat que Podemos és un trencament amb hegemonia del règim quan no para de repetir que el PSOE, a qui Asens qualifica de règim, és aliat, no sembla gaire rupturista. On queda la promesa de República espanyola per part de Podemos? On queda l’enfrontament amb el PSOE? On queda el qüestionar la oligarquia mediàtica, energètica, telefònica, financera i constructora de l’Estat espanyol? Al final jo em trobo amb un partit que vol pactar amb el PSOE i que proposa reformes moralment més socials emmarcades dins de la normal socialdemocràcia europea, però no pas un partit que qüestioni el règim al que s’ha integrat.

Recordo al senyor Asens que després del 15M va guanyar el PP amb majoria absoluta, recordo al senyor Asens que sense Catalunya i Euskadi, a Espanya ara mateix hauria una majoria absoluta de PP i C’s. Quin canvi està veient a Madrid? Jo els canvis que veig és que la societat espanyola, davant la corrupció i la crisis econòmica ha reaccionat amb el canvi de sistema bipartidista cap a un sistema multipartidista que implica més actors i més controls, però en cap cas, cap canvi radical del sistema i el règim.

Ara bé, quan algú afirma: “Es catalanitza la política espanyola” es demostra certa superioritat moral que he argumentat abans.  Podemos no neix per catalanitzar Espanya, Podemos neix de la crisis econòmica i de la corrupció sistèmica a l’Estat espanyol, però el projecte nacional espanyol no ha variat gens i segueix sent divergent al model català. El teu optimisme Jaume Asens és que si Podemos fa el sorpasso al PSOE, podrà fer una reforma federal, plurinacional, descentralitzada i republicana forçant al PSOE i obviant a PP i C’s?

Soms conscients que el model d’Estat no es pot fer obviant a la dreta, què farem quan Podemos ja no governi i guanyi un altre cop la dreta a Espanya? Tornar al centralisme i a la concepció uni-nacional d’Espanya? O pretens fer-nos creure que Podemos governarà sempre a Espanya i podrà transformar-ho tot forçant al PSOE, esperant que PP i C’s no diguin res i el TC no actuï com ho va fer contra l’Estatut? No veig cap oportunitat per enlloc, només una forma desesperada d’algú que es nega a renunciar a una fe agafant-se a qualsevol cosa. I aquí ja no entren criteris racionals, hi ha una qüestió de fe religiosa-nacional amb Espanya. Què som una unitat de destí universal i que hem de fer el possible per l’entesa sí o sí? Internacionalisme? L’evidència que no es pot com diu en Rufián és aclaparadora.  

Quan vostè argumenta, senyor Asens, que cal coordinar-nos amb la resta d’Espanya per un procés d’alliberament; jo ho veig clarament com una subordinació. Les aliances les tens si hi ha interessos compartits i/o simpaties recíproques. Per tant, si Podemos ja és aliat, quan hi hagi una Declaració d’independència, hi serà com aliat. Amb la resta ja s’ha intentat, amb Rajoy demanant el referèndum i amb el PSOE sobre el dret a decidir i la resposta és no. Quina coordinació vol més senyor Asens? més que s’han intentat d’establir aliances amb Espanya per la qüestió catalana. És en tota regla un intent de maquillatge davant l’últim desig desesperat d’un creient de fe espanyola perquè els independentistes s’hi tornin a subordinar a Espanya i s’hi tornin a sumar a un projecte de transformació o catalanització d’Espanya. Això ja s’ha intentat, masses anys, el resultat és el mateix. No podem esperar resultats diferents fent sempre el mateix.

Les aspiracions nacionals dels espanyols són divergents a les catalanes, no hi ha cap finestra d’oportunitat, i aquest article seu em recorda al que va passar al 1869 (més informació aquí), quan el Partido Republicano Federal, amb una proposta federal, republicana, plurinacional i amb concert econòmic per Catalunya (molt més ambiciosa que l’actual de Podemos) va guanyar 85 escons a l’Estat espanyol. Llavors Pi i Margall va dir exactament el mateix que vostè, que s’obre una finestra d’oportunitat que s’ha d’aprofitar. Els resultats ja els coneixem, és la història que es repeteix, ja n’hi ha prou d’autoenganys.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s