Menjar-se el gripau de la investidura de Mas

Aquest article és probablement un dels més difícils que escric i és fruit d’un canvi d’opinió respecte a la investidura. Penso i segueixo pensant que Mas és un actiu per només una part de l’independentisme però és una figura que no ajuda a ampliar la base social sobiranista per la motxilla que porta, perquè malgrat ser conscient que no està imputat per corrupció, sí que hi ha hagut al seu partit de corrupció i no ha sabut mai entomar-la, i malgrat ser conscient que l’Estat en té la culpa de la majoria de les retallades, no ha sigut innocent la seva gestió pública quan deia que serien líders en austeritat.

Per aquest motiu sempre he considerat que Mas no havia d’apartar-se, havia d’assumir una conselleria d’exteriors, per exemple, i s’havia d’aconseguir un líder de consens que permetés obrir una nova etapa al procés d’independència incorporant nous sectors de l’esquerra. Fer fora a Mas del lideratge del procés mai ha sigut una qüestió d’odi o fetitxismes personals, sempre ha sigut una qüestió tàctica perquè nova gent es pugui incorporar a la independència sense que els tiri  enrere el passat de Mas i puguin animar-se per algú de consens que només pugui projectar futur.

La realitat és que CDC, un partit vell, incapaç d’entomar la corrupció, es mostra igualment incapaç de superar la seva jerarquia interna i hiperdependència al lideratge de Mas. Això ha provocat un enrocament davant la presidència de Mas i un tancament de files a Junts pel Sí per evitar la trencadissa. Personalment em sembla el major acte de irresponsabilitat i egoisme per part de CDC, al final sembla que sí serà cert que és un partit de porucs que no confien en el seu projecte polític col·lectiu sinó en el líder que els guia a la terra promesa.

Per aquest motiu, amplis sectors de les esquerres, conscients del gir del país a opcions més d’esquerres, i aconseguint l’hegemonia independentista, demanen noves eleccions. Noves eleccions que permetin situar ERC al centre perquè pugui oferir una presidència, ara sí, de consens, per poder sumar a CUP, a CDC i fins i tot a la gent de Podemos i CSQEP. Un projecte liderat per la socialdemocràcia és el que demana el país i aquí és on hauria d’estar la generositat dels anticapitalistes, saben que encara falta feina municipalista per arrelar un projecte de tal envergadura i canvi econòmic i social, i dels liberals – conservadors, que fa temps que han perdut l’hegemonia ideològica del país.

Ara bé, tot això es podria veure truncat per una operació de CDC i una altra simultània de Podemos.

Per part de CDC, si la CUP diu que no a la investidura de Mas, aquest serà enderrocat directament pel sector neoautonomista de CDC. De fet, a CDC no l’interessaria governar després del març perquè té una refundació pendent i no vol desgast. Per tant, el que faria després d’unes noves eleccions al març és despenjar-se culpant a la CUP i deixant el problema a una ERC que només amb CUP i Podemos no suma.

La CUP podria oferir el context ideal per la refundació de CDC: “ells van anar a totes amb el procés però la CUP va prioritzar un altre pacte només d’esquerres i tot s’ha anat a norris.” Per això s’aparta, conserva el seu nucli dur de votants, entre 500.000 i 700.000, deixa que les esquerres s’ocupin d’una autonomia intervinguda i d’un probable pacte d’Estat recentralitzador i de blindatge del règim, i després d’anys de desgast de l’esquerra, tornar envoltada de la bandera catalana.

Per part de Podemos, la conclusió a la que han arribat és que la CUP molesta, els hi fa nosa. No sé si la gent recorda la brutal campanya que van fer a les municipals per una abraçada i com han intentat sempre, sense gaire èxit, desgastar la CUP. És sabut que el discurs de CSQEP basat en un fetitxisme estrany cap a Mas, un paternalisme insultant, una superioritat moral indecent i un projecte buit de contingut no és pas superior al projecte social i polític de la CUP, per això, aquests han arribat a la conclusió que han d’eliminar a la CUP. Han vist que quan la CUP no es presenta, ells lideren, com a les eleccions del 20 de desembre.

Per aquest motiu, Podemos, CSQEP, En Comú Podem o com es digui, mai es mostrarà aliat. Diversos canvis de discurs cap al sobiranisme per part d’aquests sectors no es produeix perquè cerquin l’aliança d’esquerres, és perquè volen acabar amb la competència política que els hi suposa la CUP. Volen que la CUP o no es presenti a eleccions en cas que no investeixin a Mas o que en cas que ho facin, pretenen continuar atacant per desgastar el seu projecte polític. De fet, ara ha començat un campanya de desprestigi a la oferta de Junts pel Sí per part d’aquests sectors per condicionar un vot negatiu a la investidura o generar una situació de màxima contradicció interna a la CUP, perquè la volen eliminar. Per això la CUP no hauria de deixar-se portar pel discurs de CSQEP i hauria de construir un altre relat respecte el pla de xoc i combatre la quantitat d’articles que han sortit de forma estranyament coordinada de tots aquests sectors.

Aquesta gent mai serà aliada, busca eliminar tota competència d’esquerres al territori, no només a Catalunya, sinó també a la resta de l’Estat. Per tant, l’estratègia de la CUP no hauria de passar per cercar aliances amb aquesta gent com jo pensava fa uns dies. Ara veig que és equivocat, l’estratègia passa per anar a trinxera contra aquest partit, perquè ells ja han declarat la guerra a la competència d’esquerres. I en aquest sentit, guanyar a la trinxera i arrossegar gent de CSQEP a l’independentisme i a la CUP.

Aquest escenari seria bo després de noves eleccions, amb el lideratge d’ERC. No passarà. CDC no estarà disposada a seguir i tota l’estratègia fracassarà. Per aquest motiu, assumint totes les contradiccions, crec que CUP hauria de dir sí a la investidura de Mas i menjar-se el gripau.

Això de facto provocarà que l’independentisme es redueixi fins a un nucli dur que es calcula fins a 1,75 milions de persones. És la pitjor estratègia, però és la única que hi ha. Per tant, la recuperació de suport popular i la incorporació de nous serà prioritari. No serà fàcil, però crec que pot ser exitós per un motiu: a Espanya no hi ha projecte i si en algun moment hi ha algun, serà recentralitzador i de blindatge del règim.

Enrere no hi ha res, deixar-ho estar no és una solució, crec que cal sortir a la trinxera, assumir les contradiccions d’aquest país estrany i anar a totes contra l’Estat, només així s’arribarà a construcció popular d’un nou país més just per a tots.

Anuncios

Un comentario en “Menjar-se el gripau de la investidura de Mas

  1. Es lla primera vegada que llegeixo un article amb cap i peus escrit per algu afi a la CUP. Crec que es un analisis mol encertat sobre tot perque explica mol be l’estrategia de Podemos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s