La revolució holandesa i l’alternativa democràtica: Spinoza

En el moment que va tenir lloc la configuració de la plenitud democràtica, Spinoza va avançar els seus límits i va desbordar els horitzons que s’imposava en la secularització de l’Estat. Allà on Hobbes articulava teòricament el contractualisme i donava forma argumental a la raó de l’Estat, Spinoza obra la política al procediment democràtic en l’horitzó constituent d’un poder infinit. La teoria d’Spinoza marca el contrapunt al pensament absolutista i s’afirma com genealogia alternativa a la que Hobbes i Locke inauguren per a la democràcia liberal contemporània. En aquest cas Spinoza va més enllà de la tensió constitutiva entre el príncep sobirà i el poble, projectant sobre una ontologia materialista una concepció intrínsicament pluralista del subjecte polític: la multitud. Abans que el liberalisme descobrís la democràcia Spinoza ofereix una comprensió democràtica de la política que no té ja límits com a procediment.

L’Edat d’Or dels Països Baixos

Després de la Guerra dels Vuitanta anys (1568-1648) els holandesos aconsegueixen independitzar-se de l’Imperi espanyol, formant les Províncies Unides. Aquest procés d’independència va molt lligat a les guerres de religió i es desenvolupen en el context de construcció estatal europeu que conduirà a una quasi monarquia, de fet, tot i ser formalment una república, el règim polític va instituir una figura que va fer a vegades de monarca.

Holanda es convertí en exemple de tolerància, marcat encara més per la intensificació de l’absolutisme a la resta d’Europa. Aquest fet no és estrany ja que des dels inicis de la reforma protestant les Províncies Unides es convertiren en un centre del protestantisme. Tot i aquesta tolerància, no s’ha de considerar que hi havia una llibertat sense límits.

El s. XVVII és una època controvertida de ruptura i canvi en la que es desenvolupen formes d’organització política, econòmica i social que triomfaran més endavant. En aquest moment el capitalisme mercantil inventa nous recursos financers i s’institueix, a la ciutat natal d’Spinoza, Amsterdam, la primera borsa de valors. A més, en aquesta mateixa ciutat sorgeix per primer cop en la història l’instrument deliberatiu de la política moderna: el diari.

Aquesta prosperitat venia tant del comerç continental com del comerç amb les colònies. El 1602 es creà la Companyia de les Índies Orientals amb diverses bases que en un primer moment va exercir el control de noves regions i de mercaderies i que finalment desembocà en l’ocupació i creació d’un imperi colonial. El 1621 es fundà la Companyia de les Índies Occidentals que obtingué els seus màxims beneficis a partir del comerç d’esclaus i la pirateria, de forma que Holanda va hegemonitzar el tràfic d’esclaus durant el s. XVII.

Aquest context històric de pluralisme i tolerància religiosa, intensa activitat comercial i llibertats inèdites a Europa generà el caldo de cultiu necessari per l’emergència d’una teoria política radicalment moderna i en oberta ruptura amb l’absolutisme espanyol.

Biografia de Baruch Spinoza

Va néixer el 1632 en una família jueva de comerciants. Es va formar en l’escola i tradició jueves però mostrà va mostrar una actitud crítica enfront les ensenyances de l’ortodòxia i va ampliar els seus estudis pel seu compte. La tensió amb la comunitat jueva va créixer fins que el 1656 va ser expulsat, excomulgat i expulsat de la ciutat, cosa que el va fer entrar en contacte amb sectes cristianes de caràcter liberal i tolerant. Tot i ser desterrat va mantenir correspondència amb intel·lectuals de l’època i escrigué dos de les seves obres, el Tractatus de intellectus emendatione i l’Ethica (1665). Més tard escrigué de forma anònima el Tractatus theologico-politicus (1670) on feia una crítica racionalista de la religió.

La teoria política de la democràcia

Spinoza és un dels grans pilars del pensament polític modern ja que amb culmina la ruptura amb el món medieval i és completa la gramàtica política de la modernitat. Igual que d’altres, ell també pensa la teoria política a partir de l’espitèmia de la Nuova Scienza.

Des de la convicció d’arribar a l’intel·lecte humà, Spinoza participarà de l’enunciat d’una teoria política lliure per complet dels lligams religiosos. Defensa que sols existeix una substància, és monista, la divina, infinita, que es pot identificar amb Déu i la naturalesa, termes que acaben ser quasi sinònims. Per ell la substància és la realitat, causa de si mateixa i de totes les coses.

En el context de la Nuova Scienza Spinoza entén que l’univers està determinat per lleis i que qualsevol ens que s’hi trobi està subjecte a aquestes lleis, i l’ésser humà no n’és una excepció. Considera que la llibertat humana comença sols quan l’ésser humà accepta que tot està determinat per lleis de Déu, és a dir, de la naturalesa, i la llibertat no depèn de la voluntat sinó de l’enteniment i de l’exercici subsegüent de comprensió de les condicions de possibilitat d’actuació. En aquest sentit, comparteix amb Hobbes l’ateisme científic fundat sobre l’afirmació de la capacitat cognitiva de l’ésser humà.

Per tant, si l’univers està subjecta a lleis i la societat es troba dins d’aquest univers, també aquesta es troba subjecta a les lleis de la naturalesa, per tant, en la teoria política es busca identificar les lleis que regeixen el govern de la societat. En aquest moment Spinoza busca les lleis que produeixen la moral i la religió ja que entén que a través de la raó es podria arribar a entrar en la comprensió de la moral i la religió, introduint així l’imperi de la raó dins d’elles.

Entén que la forma correcta d’entendre als humans seria com una part més de la naturalesa. Les accions no s’haurien d’analitzar amb criteris morals sinó com a parts necessàries de les lleis que regeixen l’univers, la persona o és totalment esclau o totalment lliure depenent del que es vulgui entendre. És l’activitat humana, la política, la que interpel·la la moral i no al revés.

És a partir d’aquesta comprensió de la naturalesa humana que reivindica una democràcia el més àmplia possible. En la seva reflexió sobre la dona es planteja sobre els seus drets polítics i sols troba que l’argument de l’experiència com a forma de justificar el millor govern de l’home, és a dir, com que no es coneix cap exemple de govern de dones, el d’homes segur que és millor. No obstant, al igual que Plató, acaba considerant-la potencialment política.

En la seva obra Tractat polític sosté que la democràcia és el millor sistema possible i el que més s’ajusta a la naturalesa i a la raó. Per ell la finalitat de l’Estat és fer a tots els homes lliures, l’home ha de deixar de ser autòmat. La humanitat s’ha d’alliberar dels errors de la imaginació, entesa com a tota forma de coneixement que depenen del propi cos sols permet un accés fragmentat a la totalitat. L’únic coneixement adequat és el coneixement de tota la totalitat. A través del pensament l’ésser humà pot conèixer el món, per tant, produir les pròpies idees. La concepció d’Spinoza de la democràcia difícilment encaixa amb la democràcia representativa, en ell el règim polític democràtic és la realització absoluta del govern d’una diversitat proliferant integrada per singularitats irreductibles.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s