Imperi romà: Sèneca

La crisi de la república finalitza amb la creació del principat. La teoria política de l’època opta per autocomprendre’s com a teoria republicana, és a dir, s’anuncia com una doctrina oficial segons la qual no hi hagut canvis substantius en les estructures polítiques de la República, i que per tant, es mantenen en vigor els enunciats sobre la constitució mixta que venien desenvolupant-se. Fins al segle I no hi haurà una teoria política estrictament imperial, tot i això, els conceptes teòrics dels autors que produeixen teoria política en aquests anys no deixen de reflectir incertesa política sobre el moment que es viu, per tant, sobreviu l’esquema general vigent fins al moment que reconeix la constitució mixta, pervivint així la ficció de síntesis entre monarquia, aristocràcia i democràcia. La realitat és que el poble ja no té poder, ha estat absorbit pel princeps i la centralització del poder polític és ja irreversible.

La teoria política del moment presenta August com l’home providencial i la seva autoritat deriva del caràcter diví dels seus actes. Progressivament es va esdevenint una divinització de la figura de l’emperador, establint a la llarga les bases de la col·laboració entre poder polític i religió. A nivell teòric poc a poc es desplaça la filosofia per donar pas a la teologia política, que es completarà més endavant amb el cristianisme.

La influència de l’estoïcisme

Aquesta corrent filosòfica provinent del món grec oferirà instruments a l’articulació de la teoria política d’aquests primers anys de l’Imperi. Aquesta corrent atribueix a l’ètica, a la lògica i a la física un paper central en la filosofia i entén que la virtut consisteix en la conformitat racional amb l’ordre de les coses. Tota oposició a l’ordre racional de les coses condueix a la pèrdua de control sobre un mateix i per tant a no poder-se moure davant del propi destí. Per ells la filosofia s’ha d’encarar a l’acció, és la forma de viure.

Oferirà la idea de Llibertat, que ajudarà a clarificar de la relació entre la figura del princeps i l’exercici concret de la política imperial. Es presenta com a instrument útil per limitar el poder del princeps.

Sèneca i la personalitat del príncep

Sèneca viurà un moment en el que els excessos a que pot donar lloc el poder del princeps seran coneguts per tots. La seva serà una proposta que s’anuncia en una clara tensió entre allò empíric i allò normatiu. Les experiències tiràniques viscudes no han passat inadvertides per la reflexió política. El seu pensament es desenvoluparà, a nivell normatiu, a favor de la creació d’una diarquia, règim de síntesis entre els poders monàrquic i aristocràtic, mentre que a nivell empíric es veurà obligat a acceptar centralització de poders cap a la figura del princeps que s’està produint.

El problema no rau en el qüestionament de la institució del princeps ja que s’entén que el lideratge d’un individu millor que la resta s’entén com a normal en l’organització de les societats humanes. La teoria política s’enuncia sobre les bases de l’ètica estoica i sobre el concepte de llibertat exercida pel princeps. Afirma que les persones tenen necessitat per naturalesa de ser governats per un príncep, qui haurà de ser un tutor capaç de governar en benefici del poble gràcies al poder diví que té per actuar. El princeps tindrà com a objectiu assegurar el govern d’un en benefici de tots.

La idea de princeps defensada per Sèneca no parteix de la figura platònica del filòsof-rei, sinó que la influència estoica crea un individu providencial, privilegiat en la seva relació amb allò diví, que té llibertat absoluta per actuar sols entesa des de la capacitat que té per realitzar el bé comú. No té una naturalesa divina sinó que al ser un home providencial té una gran capacitat per interpretar la llei i garantir el compliment d’aquesta com a forma d’assegurar el funcionament de la constitució mixta, definida com una diarquia integrada pel princeps, monarquia, i el Senat de l’Imperi, aristocràcia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s