Espanya conservadora i centralista

A través de l’últim baròmetre autonòmic del CIS (finals del 2012) podem observar cap a on camina Espanya més enllà de la projecció d’escons dels partits si es fessin eleccions a l’endemà de l’enquesta.

Observem primer de tot la ideologia d’esquerra a dreta, o més ben entesa de progressisme (valor 0) a conservadorisme (valor 10). L’enquesta del CIS situa la ideologia mitjana de cada CCAA en funció de la percepció del centre (valor 5) i és evident que el centrisme a Catalunya pot estar més a la dreta o més a l’esquerra que a altres CCAA. Per harmonitzar els resultats, una forma eficaç que ens podria aproximar amb un petit marge d’error (1,8%) és mesurant el posicionament que donen els ciutadans als partits polítics, quan més a la dreta valoren a un mateix partit, més a l’esquerra es troba el centre ideològic d’aquella societat i a l’inrevés. Així amb un 5 harmonitzat a tota Espanya, tenim el següent resultat:

eixesquerra-dretaCatalunya encapçala de mitjana un progressisme ideològic molt superior a la resta de l’Estat, només comparable amb Navarra i el País Basc. De fet si ens fixem en les dades reals en que els ciutadans posicionen als diferents partits, només Catalunya, Navarra i el País Basc posen al PSOE més a la dreta que la seva mitjana ideològica sense harmonitzar. A més a més, Catalunya i el País Basc situen a UPyD (i C’s a Catalunya) més a la dreta que la seva dreta nacional (CiU i PNV), mentre que a la resta de l’Estat és situat més cap al centre.

El futur que l’espera a Catalunya dins d’Espanya és un futur segurament més conservador que si fes camí de forma independent. Espanya és de lluny més conservadora que Catalunya i podem esperar a Espanya governs des de la dreta a l’esquerra espanyola, però que en realitat sempre es situaran més a la dreta de la mitjana catalana i com a molt podran acontentar al sectors més conservadors de Catalunya.

Si ara mirem quin serà el camí d’Espanya en si avançarà cap al centralisme o cap a un Estat més descentralitzat, ens trobem que de bon principi, cap CCAA a través dels seus ciutadans es posiciona de forma majoritària a favor avançar cap a més descentralització (51,12% dels ciutadans del País Basc que no volen avançar més, el mínim, fins al 92,84% a Castella i Lleó) mentre que a Catalunya només és un 31,97% dels ciutadans ja els hi està bé tal i com estem o volen centralitzar més.

Aquest no avançament cap a la descentralització es manifesta en diferents posicionaments, entre els que ja els hi va bé tal i com estem ara, majoritari a Andalusia, Galícia o Navarra, o el no avançar de cap manera cap a més centralisme, que es manifesta majoritari al País Basc o amb els que aposten majoritàriament per centralitzar més, entre els que més volen centralisme (Múrcia, Madrid i Castella) i entre els que tampoc no tant centralisme, com Andalusia.

Si mirem a través de la percepció de l’estat actual de descentralització de cada CCAA i el seu desig, situant com a nivell de descentralització actual 5, 0 com centralitzar al màxim i 10 com a descentralitzar al màxim; el resultat que ens dóna a cada CCAA és el següent:

centralización

Catalunya, el País Basc i Navarra aposten per un Estat en general 2-3 punts més descentralitzat (entre 7-8 de descentralització sobre 10 tenint en compte que 5 és l’estat actual) mentre que la resta de l’Estat la tendència general és una voluntat centralitzadora, amb l’excepció de les Illes Balears, Canàries i Galícia que pràcticament ja els hi va bé la situació actual. La resta de l’Estat vol entre 1-2,3 punts més de centralització, que es situï aquesta entre el 2,8 i 4 de descentralització sobre 10.

El futur que li espera a Catalunya dins d’Espanya és la centralitazió, ja que la tendència general és voler un Estat centralitzat.

Avui en dia pensar en un model federal i progressista per Espanya des de Catalunya és una quimera, doncs la realitat sociològica espanyola de base és més conservadora que la catalana i a més la voluntat política dels seus ciutadans és la tendència a la centralització. Els intents per a pactes federals i progressistes des de Catalunya cap a Espanya només poden materialitzar-se en la teoria, l’ideal o en la il·lusió del col·lectiu, ja que els polítics espanyols no apostaran sobre la base de realitat en un model que sigui antagònic a la tendència general de la societat a la que representen, per molts catalans que ho desitgin, la realitat és la que és.

Avui dia, qui aposta per un federalisme espanyol i un model progressista a Espanya o menteix, o segurament viu a base de la il·lusió irreal dels seus desitjos amb un nacionalisme espanyol tan fort que els impedeix concebre cap altre projecte que no estigui dins de la unitat d’Espanya.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s