La sanidad privada no complementa a la pública, la destruye

Es curioso porque últimamente he escuchado que la sanidad pública no se financia bien, qué tiene un déficit enorme o que necesita una privatización para asegurar su subsistencia ya que la pública se encuentra colapsada.

Tomemos este gráfico como ejemplo:

Para analizar los costes de la sanidad debemos incluir absolutamente todos los costes, los costes de la privada y los costes de la pública, pues no dejan de ser costes hacia la sociedad. Resulta curioso porque el país que más gasto sanitario tiene sobre su PIB es EEUU.

Olvídense del gasto de la administración, centrémonos en el coste real total de las familias, ¿No creen que resulta muy costoso mantener dos infraestructuras sanitarias distintas cuando éstas podrían unificarse en una siendo mucho más eficiente? Casi que estoy seguro que si la mitad del dinero que se gasta en sanidad privada se gastara en pública probablemente ésta última no se hallaría colapsada. Si la privada no existiera y se invirtiera ese grueso de dinero que invierten las familias que se lo pueden permitir en privada, la sanidad pública gozaría de muy buena salud y el gasto total real en la sociedad en sanidad seria muchísimo menor que con la combinación de pública + privada. Dicen que la sanidad privada ayudaría a reducir las listas de espera ¿seguro? Dudo mucho que éste modelo público – privado sea bueno, en todo caso, la sanidad pública iría perdiendo calidad a favor de los servicios privados… Encima éstos son más caros, no buscan el beneficio sanitario social sino su propio lucro (es una empresa privada) y encima excluyen a una gran parte de la sociedad, con todas las consecuencias que eso genera y termina siendo muy perjudicial, no solo para la sociedad sino también para la economía.

La sanidad privada no tiene cabida en éste mundo, me niego en rotundo que se prestigie algo que perjudica a la eficiencia, la calidad, la rentabilidad, la moral y la universalidad de la sanidad. EEUU es el país que más gasta el sanidad (privada+pública) a pesar de que la pública ya la conocemos y sabemos cómo es la sanidad allí. Gasta mucho en sanidad y sin embargo tiene una calidad pésima, la moral se deja a un lado, lo importante es lucrarse (acuérdense de los negocios farmacéuticos) y no tiene universalidad ninguna, excluyendo a gran parte de la sociedad, ¿Eso es eficiencia?

La sanidad privada ni busca mejoras en el sistema de salud ni busca ayudar al sector público, su objetivo es hacer de la sanidad un negocio y no un derecho, además que resulta muchísimo más costosa.

9 comentarios en “La sanidad privada no complementa a la pública, la destruye

  1. Només un comentari: Sabem com és la sanitat pública als Estats Units? Després de reflexionar-ho una mica, haig de respondre que decididament no. Només coneixem alguns tòpics i ens fem alguna idea per algunes sèries televisives de ficció, però no en sabem més. Potser que ho hauríem d’estudiar abans de fer segons quines afirmacions. Sí que hi ha un tema que m’agrada dels Estats Units, i és l’obligatorietat que tenen les empreses de contractar sanitat privada per als seus empleats. Trobo que és una millor sol·lució: Mentre tens ingressos alts tens assegurada asssistència sanitària privada, quan deixes de tenir ingressos alts, és l’estat qui et protegeix. D’aquesta manera l’Estat disposa de més diners per invertir en la sanitat de les persones que realment ho necessiten, mentre no gasta de manera ineficient en persones que no en tenen cap necessitat. Per exemple, és bastant habitual al nostre país, persones que cobren rendes de més de 60.000 euros, passant pel CAP per demanar receptes per tenir els medicaments gratuïts. És això més just?

  2. Bé, potser algunes persones no ho saben, ja faré un altre article sobre la sanitat als EEUU, que la porto estudiant des de fa un temps, no m’atreviria a afirmar coses que desconec. I sobre la sanitat privada, aquesta recordem que es privada i busca el seu propi benefici i per tant el cost real es sol multiplicar. I sí, considero que seria just, em sembla fer una mica de demagògia dir que persones que cobren tant obtenen medicaments gratuïts, compte! Amb un sistema fiscal just, aquestes persones ja haurien pagat aquest medicament via impostos, gratuït no és. Em posa de molt mal humor que es digui que els serveis que dona l’administració pública son gratuïts… quan no ho son… I una altre cosa del teu model, les persones amb rentes altes que l’empresa ja els pagaria el sistema de salut privat, estic segur que la seva contribució a les arques públiques seran menors i per tant el sistema públic per a persones necessitades segurament serà sustentat per impostos de la classe mitjana o de la classe baixa fent-lo inviable o de molt mala qualitat. Crec que al meu article ja explico la poca eficiència del sistema privat i ja a l’article et respons i et dono uns arguments prou raonats, si en vols més informació demana-me-la i poso els enllaços o als comentaris o a l’article mateix sobre diferents estudis de sanitat.

  3. Pel nostre país hi ha qui està estenent la idea que una manera seria que els que tenen una mútua privada desgravarien impostos. No és això el que comento -per la resposta sembla que ho entens així-. Cadascú hauria de pagar els seus impostos en la part proporcional que els toca, per tant les classes altes financiarien les populars, i per altra banda l’Estat estaria molt interessat en què l’ascensor social funcionés i les classes modestes deixessin de ser-ho ben aviat. És cert que la sanitat privada busca el seu propi benefici, però no ens enganyem, l’Estat, en el fons, també actua en el seu propi benefici. La prova és que quan ha calgut retallar, ho ha fet en la sanitat sense cap mena de contemplació, quan per altra banda les retallades en altres àmbits han estat mínimes -p.e., ministeri de defensa-.

  4. What? l’administració pública no busca el seu propi benefici mai, altra cosa es que dins s’infiltrin paràsits que fan un abús del seu poder amb tràfic d’influències, etc… (que es corrupció i s’ha de combatre, ja s’ha debatut i refutat aquesta teoria de que l’administració busca el seu propi benefici, t’invito a veure el documental “The Trap” que trobaràs en el apartat de vídeos del meu blog) Entorn les retalles t’invito a mirar-te els pressupostos, primer no s’ha de confondre els diferents nivells d’administració, la defensa correspon a l’Estat espanyol, la sanitat a les Comunitats Autònomes. Si Catalunya ha tingut que retallar (i la sanitat es el departament amb menys retallada de forma relativa) es precisament, per una banda l’exigència del govern central a complir amb el dèficit i per l’altra banda perquè no podia apujar encara més els impostos, on Catalunya és de lluny la Comunitat amb els impostos més alts. Si el govern central no ha retallat en defensa es cosa del PSOE i son diferents administracions dirigides per diferents colors polítics, Mas – Colell ja va dir que qui tenia que retallar més es el govern central, per evitar les retallades en el Estat de Benestar. Hi ha un article al meu blog que parla sobre les diferencies sanitàries entre comunitats i després un altre sobre el dèficit que pateix Catalunya i que explica aquestes retallades. Sobre el tema de la sanitat privada, com dic en el article que has comentat, es en termes de cost real on s’ha de mirar, i mantenir dues infraestructures, la sanitat publica i la sanitat privada es molt costós, es molt més eficient en termes de qualitat i costos només mantenir una sanitat, la pública. ¿per a què volem dues infraestructures sanitàries, quan es pot centralitzar tot en una?

  5. Información adicional:

    Sanidad en España: https://sergcastanye.wordpress.com/2011/06/21/la-desigualdad-sanitaria-en-espana/

    La inversión del Estado en Catalunya: https://sergcastanye.wordpress.com/2010/11/12/la-desinversion-del-estado-en-cataluna-y-otros-chanchullos/

    Informe “Desarrollo Autonómico, Competitividad y Cohesión social en el Sistema Sanitario del Consejo Económico y social de España”, 2010. Enlace: http://www.ces.es/servlet/noxml?id=CesColContenido%20M01289576171124~S1631733~NInf0110.pdf&mime=application/pdf

    “GRUPO DE TRABAJO SOBRE GASTO SANITARIO”. Enlace: http://www.msps.es/estadEstudios/estadisticas/sisInfSanSNS/pdf/grupodeTrabajoSanitario2007.pdf

    Miquel Argenter, M. José Alvarez, Francesc Martínez y Rosa Vidal. Informe de “La Salut com a sector econòmic a Catalunya”; 2010. Enlace: http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/publicacions/econo_sanitaria/informes/informe_10_cat.pdf

    Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. Enlace: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l14-1986.html#

    Jordi Barbeta. “Catalunya tiene los impuestos más altos de España” de LaVanguardia.com; 2011. Enlace: http://www.lavanguardia.com/politica/20110213/54114087359/catalunya-tiene-los-impuestos-mas-altos-de-espana.html

    “Desigualdad en el acceso a los servicios sanitarios autonómicos” de laprovincia.es. Enlace: http://www.laprovincia.es/canarias/2011/03/15/desigualdad-acceso-servicios-sanitarios-autonomicos/359132.html

    Otros de interés:

    http://www.economiadigital.es/es/notices/2011/01/mas-colell_culpa_a_los_excesivos_gastos_sanitarios_del_deficit_publico_catalan_15954.php

    http://www.diariocritico.com/catalunya/2011/Marzo/noticias/257847/asi-lo-afirma-boi-ruiz-la-sanidad-catalana-paliaria-su-deficit-si-cataluna-pudiese-contar-con-su-din.html

    http://www.europapress.es/catalunya/noticia-generalitat-sostiene-pacto-fiscal-resolveria-deficit-sanitario-catalan-20110307103059.html

  6. Gràcies per la informació. Només un parell de comentaris: La sanitat no podem dir que està transferida, perquè encara que està transferida la seva gestió, no ho està la seva financiació, per tant a efectes pràctics la responsabilitat de les quantitats dels pressupostos depèn d’una única administració, i aquesta és la central. Si et mires els pressupostos espanyols veuràs una partida de l’Estat Central cap a les autonomies en concepte de Sanitat Pública, per tant és perfectament lògic comparar-ho amb les partides al ministeri de Defensa. Sobre el tema del cost de mantenir dues infraestructures, actualment això ja passa i hi ha molta -massa- relació entra la sanitat privada i l’administració, però és precissament això el que critico, la sanitat privada hauria de ser completament independent de la pública. (p.e., si et fas una operació de cirugia estètica -no necessària- a la sanitat privada, el sistema és tal que els medicaments del post-operatori te’ls acaba proporcionant la sanitat pública).

  7. me gustaría que se explicase como la sanidad privada puede ser complementaria a la pública dándose el caso de que la sanidad pública sea de buena calidad, ¿qué necesidad existe para que exista una sanidad privada cuando la pública es excelente? Si, la sanidad privada solo es capaz de existir cuando la pública es deficitaria, volvemos al argumento de mi entrada, no la complementa la destruye (fíjese que la sanidad privada se haría fuerte en el momento de debilidad de la otra), y cuando encontramos una sanidad deficitaria ya ha explicado que eso se debe a un sistema fiscal injusto y que se podría solucionar. ¿sirve para algo una sanidad privada cuando la pública es excelente? ¿es moralmente aceptable hacer negocio con la salud? Se ha de mirar más a fondo si realmente es posible esta complementación, por lo que he estudiado e investigado, esta complementación es imposible a largo plazo, a corto se mantendrían estables pero a largo plazo una acabaría con la otra (que tanto puede ser la pública como la privada, depende de los gestores públicos). Creo que es una creencia falsa eso de que la sanidad privada descongestionara a la pública.

    Y en términos de eficiencia, me parece absurdo lo que podría llegar a decir alguien de renta alta: “Yo me voy a la sanidad privada para ser solidario y no congestionar a la pública ya que me lo puedo permitir”: seria mucho mas solidario y colaboraría en la eficiencia, si la mitad de ese dinero lo invirtiera en pública y la otra mitad se lo podría quedar, y con solo la mitad que iría a la pública, el sistema público de salud ni estaría congestionado ni habrían tantas listas de espera.

  8. Eso sí, con una sanidad pública de calidad, se podría dar el caso de la existencia de una sanidad privada, pero seria residual en comparación con el peso económico de la pública, que básicamente seria sustentada por una clase clasista, cuyo único argumento para una mutua privada sean motivos clasistas, y que existen a día de hoy, por mi desgracia lo he vivido de pequeño, tanto en mi sanidad como en mi educación.

  9. En lloc dels estats units jo faria un cop d’ull a Singapur, on realment tenen un sistema de salut majoritàriament privat i molt barat, basat en estalvi, no com als estats units (meitat diners públics que van a parar a butxaques privades, meitat assurança de treball, tots dos il·limitats, que convida a inflar factures i fer proves innecessàries).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s